Valoració final

Primer de tot, cal dir que no m'entusiasmen gaire les noves tencnolgies i per tant, no he estat mai del tot partidària a utilitzar-les. Com a conseqüència d'aquesta actitud, vaig començar l'assignatura amb una mica de recel, però l'acabo dient que la meva opinió, en part, ha canviat. He après molt, i a més a més, m'ha agradat la dinàmica de l'assignatura, tant les activitats que hem anat fent, com la manera en què les hem dutes a terme.

Considero molt positiu haver descobert, tant noves eines informàtiques com alguns del usos que se'ls poden donar aplicades a diferents contextos socials i culturals i d'intervenció educativa. Les classes, les activitats, les pràctiques, etc. m'han permès conèixer (i fins i tot he arribat a fer servir amb èxit!), diferents instruments com les wikis, el movie maker, els blogs, etc. que es poden utilitzar en els contextos ja esmentats.

L'assignatura m'ha aportat molt en diferents aspectes: imaginació, creació, coneixements tant teòrics com pràctics, sentit crític, eines per treballar com a educadora social, etc. Tots ells penso que m'han fet créixer com a persona, immersa en una societat totalment tecnològica i també com a estudiant d'educació social.

Veig que ara sóc una persona una mica més integrada en aquesta nova societat, i sóc conscient que les tecnologies de la informació i de la comunicació són instruments molt valuosos i útils sempre que se sàpiguen utilitzar. Fent-ho bé poden arribar a ser d'una gran ajuda a l'hora d'educar des de qualsevol àmbit i en qualsevol circumstància.

Contrapublicitat

Com tothom sap, la Coca-Cola, producte icona de l'imperialisme nordamericà, inverteix molts diners en publicitat, i mostra exemples de felicitat, superació, èxit, etc. Realment l'empresa productora d'una de les begudes més consumida arreu del món és conseqüent amb aquests valors a l'hora d'actuar?

Per fer aquest exercici de contrapublicitat he triat un dels anuncis de Coca-cola que penso que més felicitat i diversió transmet a l'espectador (Happy kingdom), i que, com ja sabem totes, és un missatge totalment contradictori amb la realitat. La vida, i el sistema capitalista que aquesta empresa recolza no són pas xauxa.
Per tant, i per realitzar la pràctica, he escollit diverses imatges d'exèrcits, de guerres, entre elles la de l'Irak, anuncis sexistes de la mateixa empresa, etc. i així intentar transmetre la cara verdadera del país que representa, del sistema que financia i dels models que perpetua.
Dir a més a més, que també he intentat destacar en l'exercici, no solament el vessant bèl·lic sinó també la imatge que mostra en aquest, i en altres anuncis, de la dona com a objecte sexual.

L'educació en la comunicació

Després de llegir el text de Júlio César Pintos Cubo "La educación para la comunicación y el papel de las educadoras sociales" veig bàsics i imprescindibles els punts que planteja per a una educació encarada a entendre els mitjans de comunicació: les persones hem d'estar alfabetitzades mediàticament per comprendre els missatges; hem de ser conscients de com funciona el món dels mitjans de comunicació; hem de ser perones actives, reconstruint els significats dels missatges, tenint en compte la seva identitat i context social; hem de ser crítiques amb les ideologies i conscients de la nostra dimensió social, és a dir, que som persones influenciades pel nostre entorn. Tots aquests aspectes ens ajudaran a ser creatives a l'hora d'interpretar els missatges que ens arriben i d'inventar els nostres propis textos.

Els aspectes acabats de citar els trobem en el personatge del documental de Sergio Morkin: Oscar Brahim és un taxista argentí que per culpa del bombardeig publicitari sofert diàriament durant les dotze hores que conduix per la seva ciutat es planteja la possibilitat de manipular els anuncis publicitaris variant-ne el significat alhora que en critica el significat inicial i provoca una reacció en les persones a qui dirigeix els nous significats, la gent que com ell, se'ls troba cada dia quan va cap a casa, a la feina o a comprar.

Oscar Brahim es dedica, doncs, a transformar a través de diferents tècniques i arts plàstiques, tota aquella publicitat que considera enganyosa, manipulativa i que promou el consumisme compulsiu de la societat. Dur a terme aquestes accions és una manera de lluitar contra el sistema capitalista i fer palesos els valors que aquest sistema ens vol imposar. La contrapublicitat que crea és també una manera de reafirmar la seva ideologia, de reivindicar una manera diferent d'educar, de tenir clares quines són les idees i valors que polítics, multinacionals, bancs, etc. ens volen fer empassar, de reivindicar l'art com a mitjà d'expressió i comunicació, etc.

En definitiva, el text abans citat i les accions d'Oscar Brahim queden estratament lligades en ser una, la teoria i l'altra, l'aplicació pràctica de com entendre les informacions que ens arriben i, a la vegada, de com traslladar als altres els nostres pensaments.

Cuando el sujeto educando logra expresar una idea de modo que otros puedan comprenderla es cuando él mismo la aprende y la comprende verdaderamente. (Kaplún, 1998)