Em dic Irene i tinc 22 anys. La meva relació amb les noves tecnologies va començar, més o menys, als meus 14 anys quan va arribar a casa el primer ordinador amb pantalla de color. El que haviem tingut fins aleshores només el feia servir el meu pare per treballar (era en blanc i negre, res inimaginable actualment!), i era estranya la ocasió que tan jo i/o la meva germana ens atreviem a tocar el teclat.
Mai he tingut gran relació amb els ordinadors. A l'escola, gairebé mai l'havia fet servir. Ni a primària ni a secundària teniem gaire opció de treballar-hi, ja que, o faltaven recursos o faltava temps. Així doncs, el seu ús va passar a ser gairebé exclusiu en l'entorn familiar, on servia per a fer-hi algun treball escolar, i de vegades, perquè negar-ho, per matar estones mortes.
Tot i així, a mesura que a anat passant el temps, i degut a la informatització de molts dels camps de la nostra vida diària, m'he anat familiaritzant amb els ordinadors, i actualment, puc espavilar-me i fer qualsevol tràmit necessari a través d'aquests. Queda clar doncs, que l'ús que els hi dono és majoritàriament de treball (búsqueda d'informació, correu electrònic, universitat, etc.) i no pas d'oci (xarxes socials, jocs on-line, etc.) com la majoria de persones que es consideren natius digitals.
En menor escala, també faré referència als telèfons mòbils. No vaig ser de les més precoces dels meus cercles socials, però tampoc vaig tardar gaire en entrar al món de la telefonia mòbil. Aproximadament cap als 15 anys va caure a les meves mans el primer mòbil. Vaig acostumar-me ràpidament a ell, i en breu ja el feia funcionar amb total normalitat i havent après el llenguatge SMS.
Després d'aquesta petita introducció de la meva relació amb les TIC, passaré a fer referència al perquè hem considero una immigrant digital:
Tal i com diu Francis Pisani en el seu article del País Los "nativos" del mundo digital y el futuro de las TIC, "Ya hay generaciones que han nacido en un mundo digital y que funcionan de una forma diferente al resto" , es deixa entreveure que les noves generacions neixen sent natives digitals, ja que gairebé no tenen altra opció a causa de que la majoria d'eines del seu voltant estan relacionades amb les TIC, i la seva familiarització amb elles és inherent. Tenint en compte aquesta referència es veu clarament la meva posició d'immigrant digital, perquè, ni he nascut ni he crescut envoltada d'aquestes eines.
Per concloure, vull dir, que tot i no considerar-me una nativa digital, sóc usuaria de noves eines digitals sense cap mena d'entrebanc. No he nascut ni crescut amb elles, però la meva relació ha estat gairebé diària a partir de certa edat, agafant així una pràctica i una fluidesa ben pròpies d'alguns natius per contra de la manca d'aquesta en immigrants menys adaptats als nous instruments. Considero doncs, que la meva generació es troba en una franja intermitja que separa els dos grups, fent-la així d'una difícil ubicació i fent-me plantejar la possible creació d'una nova etiqueta per a aquest grup. Afillats digitals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada